dissabte, 30 de març de 2013

PROCESSÓ DE TORDERA 2013



PROCESSÓ

Una processó és una desfilada religiosa on un grup organitzat de persones realitzen un recorregut, d'un lloc a un altre, o bé partint d'un lloc i tornant a ell, com es fa a Tordera.
Les processons existeixen en la majoria de les grans religions: hinduisme, sintoisme, judaisme, islam, catolicisme... D'altra banda, hi ha també confessions cristianes (protestants, evangèlics, testimonis de Jehovà, entre d'altres), que exclouen aquesta pràctica per considerar-la una forma d'idolatria, això segons el seu enteniment de la Bíblia.

HISTORIA

L'existència de les processons es remunta a la més llunyana antiguitat. A Atenes, es celebraven anualment cinc grans processons:
  • La de les panateneas
  • Les tres dels misteris d'Eleusis
  • La de Iacco
A Roma, hi havia processons triomfals, consulars, en honor de la deessa Diana, etc.
En el cristianisme, les processons formen la part més important del culte exterior. És difícil fer una història de les processons cristianes, encara que cal pensar que en els primers temps de persecució serien molt estranyes, i només en l'interior dels llocs de culte. Hi ha constància històrica d'algunes processons en l'Edat Mitjana.
En els segles XIV i XV, l'aparició i difusió de les ordres mendicants va suposar un canvi en la vivència religiosa dels fidels, ja que aquestes ordres pretenien un acostament del sagrat al poble, i l'adoctrinament i ensenyament d'aquest en els misteris de la fe. Per això les imatges religioses es multiplicaren a partir de llavors, i sorgiren representacions teatrals de caràcter religiós, amb elaborats textos (les actuacions sacramentals). Un precedent d'això va poder ser el pessebre vivent que va organitzar sant Francesc d'Assís a la localitat italiana de Greccio. En aquest tipus de representacions es barreja el profà amb el sagrat, i les imatges sagrades surten a l'exterior dels temples. Es pot sospitar amb fonament que la processó cristiana recull la tradició de les desfilades militars, tan habituals en l'Antiguitat, sota un vernís piadós.
Però, sens dubte, és arran del Concili de Trento quan les processons adquireixen una enorme importància, quan l'Església Catòlica veu en aquest tipus d'actes un poderós instrument d'evangelització i persuasió, en un marc on l'impacte visual de la imatge era més efectiu que la lectura de relats bíblics, que d'altra banda era limitada a causa de les altes cotes d'analfabetisme, doncs estava prohibit traduir els textos sagrats del llatí.

PROCESSONS EN L'ACTUALITAT

Actualment han perviscut amb diferent fortuna en diversos llocs del món. Si algunes són especialment conegudes, són les processons religioses a Espanya, Argentina, Perú i Guatemala, molt habituals per Setmana Santa, encara que també fora d'ella.
Entre d'altres, podem trobar aquests tipus de processons:

  • Senyor i Mare de Déu del Miracle. Amb una participació de més de 600.000 persones en una sola tarda mentre dura la processó, és una de les més multitudinàries de Iberoamèrica. Es realitza anualment el 15 de setembre a la Ciutat de Salta (Argentina).
  • Senyor dels Miracles o Crist de Pachacamilla. És una de les processons més multitudinàries, tenint el seu culte principal al Perú.
  • Setmana Santa. Es realitzen aquestes processons coincidint, òbviament, amb la Setmana Major. En aquestes processons participen diferents col · lectius agrupats en confraries o germanor religiosa sota el reconeixement eclesiàstic. Així doncs, els confrares surten als carrers amb les seves germandats acompanyant un pas de Crist o Verge adscrit a un passatge de la Passió. Els integrants realitzen les estacions abillats amb túniques: penitents o natzarens.
  • Viacrucis, en què es va realitzant aquest exercici piadós, molt habituals en Quaresma, sobretot els divendres.
  • Infantils, organitzades i integrades per nens (com, per exemple, la Processó dels Nens, el dia de Sant Blai, o la processó del Corpus, totes dues al municipi madrileny de Robledo de Chavela). També es pot destacar la Processó dels Facundillos el Diumenge de Resurrecció de la Setmana Santa a Granada o "L'entrada de Jesús a Jerusalem" dels nens de la confraria Califòrnia de la Setmana Santa a Cartagena, durant el Diumenge de Rams.
  • Rosari de l'aurora, es realitza al matí d'hora, al poc d'haver despertat, i es resen els misteris del Rosari.
  • Rosari de les candeles, igual que l'anterior, però un cop fet fosc, els germans van amb espelmes.
  • Processó d'impedits, es porta l'Hòstia consagrada als malalts que no poden desplaçar-se a l'església.
  • Processó del Corpus Christi, en la qual es passeja l'Hòstia consagrada, en la festivitat homònima.
  • Processó de glòria, que es realitza amb alguna advocació gloriosa, de la Verge, Crist o algun sant.
  • Processó marítima, es fa en part o totalment sobre un vaixell. Són molt habituals les de la Verge del Carme.
  • Processó de rogatives es realitza per demanar algun favor, habitualment la pluja. Molt normals en segles passats, ara són poc habituals.
PROCESSÓ TORDERA

A la processó de Tordera hi trobo a faltar, i és una opinió personal, els romans i els natzarens...
Ara bé, l'important és que d'una manera o altra es mantingui aquesta tradició, i per això hem de donar les gràcies a totes les persones que amb la seva participació, any rera any, ho fan possible.

Aquí us deixo un petit reportatge del pas de la processó del silenci pels carrers de Tordera.


Sortint de l'església 











Abans de començar amb la processó el capellà es dirigeix als assistents.



Ja hem començat, primer pel carrer Ciutadans, i enfilant el carrer de les Creus.









 Amb els descansos corresponents i deixant el carrer Santa Llúcia enrere,                                           ja som al carrer Folch i Torres.






Les autoritats tancant la comitiva de la processó.


Girem i continuem pel Camí Ral.






 Passant també pel carrer Sant Ramon. 



 Per finalitzar on havíem començat. 











Fins l'any vinent, si Déu vol...

Gràcies per la visita.
Si us plau no utilitzi aquestes imatges en la seva web, blogs o altres mitjans de comunicació sense permís explícit.
© Tots els drets reservats.

Gracias por la visita.
Por favor, no use estas imagenes en su web, blog u otros medios de comunicación sin mi permiso explícito.
© Todos los derechos reservados.

Thanks for the visit, comments, awards, invitations and favorites.
Please don't use this images on websites, blogs or other media without my explicit permission.
© All rights reserved.


dimarts, 19 de març de 2013

VOLTA CICLISTA DE CATALUNYA 2013 EN EL SEU PAS PER TORDERA

Una mica d'historia

EL SEGLE DE LA "VOLTA" A CATALUNYA


El dia de Reis de 1911 va començar la primera edició de la prova
Quan el dia 6 de gener de 1911 es va donar la sortida a la primera edició de la “Volta” a Catalunya començava alguna cosa més que una de les proves ciclistes més antigues del món. Organitzant un esdeveniment tan complex i novedós els sectors més emprenedors de la societat catalana de l’època llançaven un missatge de modernitat i cosmopolitisme a la resta del país.
Organitzada pel Club Deportivo Barcelona, les xifres de la primera edició van ser modestes per força. La primera etapa, de 97 km, es va córrer entre Barcelona i Tarragona passant per Sitges. La segona va connectar Tarragona amb Lleida a través de 111 km, i la tercera la capital del Segrià amb Barcelona en 157 km d’etapa. En total 363 km. No es va arribar a Girona, simplement, perquè fa cent anys no hi havia carreteres en condicions. De la plaça de Sarrià van sortir 34 participants i en van arribar 22 al velòdrom de Sants on va acabar la carrera amb victòria de Sebastià Masdeu amb un espectacular promig de 23 km per hora. Els seus impulsors, Miquel Artemán, que la va dirigir, Narciso Masferrer i Jaume Grau estaven més que satisfets: l’esport començava a quallar en la societat catalana, ja no només com una activitat exclusiva de l’elit social, sinó com un fenomen popular.
Catalunya vivia amb optimisme l’inici del segle XX. El dinamisme industrial va conformar una burgesia moderna que va trobar en les teories catalanistes d’Almirall la seva projecció política alhora que va descobrir la pràctica esportiva com a element diferenciador de classe i beneficiós per a la salut, segons les llavors revolucionàries teories higienistes en voga. Són els anys de l’eclosió de l’esquí i el muntanyisme i del naixement de la passió pel progrés tècnic i la velocitat. L’any 1908 Marinetti va publicar el seu Manifest Futurista, el 1909 s’inaugura el Real Club Náutico i el 1910 un avió sobrevola per primer cop el cel català; la societat catalana camina amb pas decidit cap a la modernitat.
José Magdalena, que havia estat segon a la primera edició, va vèncer la segona “Volta”; Juan Martí, segon a l’anterior, va guanyar el 1913, encara amb tres etapes i amb unes carreteres que, sovint, feien que la carrera s’assemblés més a una actual prova de BTT que al ciclisme en ruta tal i com l’entenem avui en dia. Però ja en aquell moment la gent omplia carrers i marges de carreteres esperant el pas dels ciclistes. Llàstima que la Guerra europea va obligar a suspendre la “Volta” fins el 1920.


I ara unes quantes fotografies del seu pas per Tordera, tinc que dir que van passar molt ràpids i que com bon aficionat a la fotografia, també crec que em vaig equivocar en triar la velocitat de disparo, doncs volia aconseguir el que diem "un barrido", però no tant destacat com aquests, en fi, per la propera segur que ho faré millor.












Gràcies per la visita.
Si us plau no utilitzi aquestes imatges en la seva web, blogs o altres mitjans de comunicació sense permís explícit.
© Tots els drets reservats.


Gracias por la visita.
Por favor, no use estas imagenes en su web, blog u otros medios de comunicación sin mi permiso explícito.
© Todos los derechos reservados.

Thanks for the visit, comments, awards, invitations and favorites.
Please don't use this images on websites, blogs or other media without my explicit permission.
© All rights reserved.