dijous, 21 d’agost de 2014

SETÈ APLEC DE LA MARE DE DÉU DE ROCA-ROSSA

El passat divendres 15 d'agost em van proposar anar a fer un petit reportatge fotogràfic a l'aplec de la Mare de Déu de Roca-Rossa; un monestir que, malgrat l'estat de deteriorament, conserva el seu encant i l'afecte de molts veïns.

HISTÒRIA:

La Canònica de Santa Maria de Roca-Rossa, situada al Massís del Montnegre dins del terme municipal de Tordera, fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l'ordre de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns element ja del gòtic. La primera notícia documental que coneixem és de l'any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona cedí l'alou de la Fredena a un monjo anomenat Bernat, perquè hi aixequés una església dedicada a Santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà en el terme del Castell de Montpalau. En la documentació, només apareix Santa Maria com una església o santuari i no és fins al 1177 quan consta l'existència del monestir amb una comunitat de religiosos. Sembla que els monjos de l'abadia agustiniana de Santa Maria de Vilabertran tingueren una intervenció directa en la fundació del priorat de Roca Rossa. Amb tot però, es desconeix si l'església de Santa Maria de Roca Rossa fou consagrada.

La seva breu etapa d'esplendor fou entre els darrers anys del segle XII i mitjans del XIII, moment que inicià la seva progressiva davallada. La comunitat agustiniana de Roca Rossa mai va passar de ser un modest priorat de fins a sis canonges amb el prior en el seu millor moment.

El 1592, el priorat de Roca Rossa passa a formar part de la nova diòcesi de Solsona. Amb la mort del darrer prior el 1630 s'incorpora definitivament a aquella seu episcopal. Els canonges de Solsona s'encarregaren de cobrar les rendes del priorat de Roca Rossa però pràcticament abandonaren el manteniment del seus edificis monàstics. El 1667 ja no hi havia cap sacerdot i la pròpia església era un magatzem de fusta. Al segle XVIII l'església tenia culte ocasional i damunt les restes dels antics edificis s'aixecà una masia. L'església es va mantenir sencera fins a mitjan segle XX, quan va començar l'espoliació i degradació definitiva fins avui que ja s'ha ensorrat part de la volta.

Bé, fins aquí una mica d'història treta de la viquipèdia; ara passo a explicar-vos l'acte que es va dur a terme aquest dia...

Com bé diu el títol d'aquest reportatge, va ser el setè aplec, però amb una novetat, i és que va ser el primer aplec que es va fer dins del monestir.

He de dir que tant l'Ajuntament de Tordera, com el Cercle d'Història de Tordera i l'Associació de Veïns de Roca Rossa, van fer una molt bona feina, netejant, decorant i preparant-ho tot, amb servei d'autocar inclòs, fent possible que aquest bonic aplec es pogués celebrar. 

Per altra banda, vull demanar des d'aquí el mateix que demana l'organització, un respecte per aquest patrimoni tan degradat i prega no embrutir ni contribuir al seu deteriorament.

Bé, no m'enrotllo més i us deixo amb les fotos, seguint el programa d'actes:

De les 11 a les 12 h: Ofrena floral a la Mare de Déu de Roca Rossa.






Presentació de l'acte i agraïments als col·laboradors i patrocinadors.


A les 12 h: Al monestir, petit concert de violoncel a càrrec del músic torderenc Òscar Diego Flores.





A les 12:15 h: Recital de poemes i cants dedicats a la Mare de Déu de Roca Rossa; rapsodes Maria Dolors Oliveras i Joan Madrid.

Recordança d'un temps passat:

Des de Tordera pujàvem fent drecera fins arribar al cim, pel camí deixàvem bons alzinars i pins, arbres molt corpulents que oferien bona ombra per descansar uns moments.
En arribar al Monestir era una estampa divina, per un costat veies els pobles veïns d'Hostalric amb el seu castell presidint, i pobles de rodalies, i per l'altre costat Tordera, Blanes amb el seu castell, i fins a Calella i el mar amb tota la seva majestat.
Oh Monestir de Roca Rossa, quina tranquil·litat, ens feies reposar a les teves pedres polsoses que ens hi podíem sentar, en elles reposàvem després d'un llarg camí, que la Verge ens guiava per arribar fins aquí.
Recordo una alzina molt robusta, que va tenir un mal destí; eres una gran companya del bell Monestir. Cada any quan pujàvem et trobàvem aquí tan ferma i robusta, però vas patir una malaltia, tothom es disgustà al veure't així.
L'alzina ja no hi és; és un record que ens dona tristor, igual que aquestes ruïnes del vell Monestir, també havien tingut tot el seu esplendor.
Muntanya de Roca Rossa, que de carrers i cases t'han cobert, per sort encara conserves espais verds, formes part del pulmó del Montnegre-Corredor; en ell per sort podem flairar els brucs i romanís, i molta més vegetació, i sentir els ocells cantar quan es ve a visitar.
Quan arriba el 15 d'agost, amb tota la calor, el teu aplec s'ha recuperat amb l'esforç del Cercle de Història, que ho ha aconseguit, per primera vegada després de 600 anys podem celebrar la Missa dintre l'àbsis, com es feia abans.
Abans amb els monjos del convent, ara som altra gent, els que ens reunim aquí per honrar a la Verge de Roca Rossa, que amb tot el goig ens ve a presidir i ens acompanya tot el dia. Quants records deu tenir la Verge al veure'ns a tots aquí?
Els residents de la urbanització celebren la seva festa major i s'han afegit a la celebració amb bona unió; que el bon Jesús i la Verge ens donin salut i força a tots, perquè l'any que ve puguem celebrar altre cop tots plegats aquest aplec de Roca Rossa, que el Cercle de Història ha recuperat.

                                                                                           Mª Dolors Oliveras Calvet



A les 12:45 h. Processó de la Mare de Déu de Roca Rossa des de la font del Camí Ral fins al monestir.







A les 13 h: Al monestir, celebració de la Missa, presidida per Mn. Emili Guerrero i cant dels goigs per part dels assistents.
















I no va acabar aquí:

A les 13:45 h: Finalitzada la Missa, obsequi del "ponxe del monestir" per a tothom, com a aperitiu.

A les 14 h: A l'ombra de les alzines i pins, Dinar Popular, amb amanida verda, arrossada popular, gelat, sangria i begudes.

A les 16 h: Música en viu per amenitzar la vetllada a càrrec del conjunt Insane Job, a l'àbsis del monestir.

I a les 18 h: Berenar tradicional de pa amb oli i sucre, pa amb melmelada artesana i gots de llet fresca.

ESPERO US HAGI AGRADAT!!


Gràcies per la visita.
Si us plau no utilitzi aquesta imatge en la seva web, blogs o d'altres mitjans de comunicació sense permís explícit.
© Tots els drets reservats.

Gracias por la visita.

Por favor, no use esta imagen en su web, blogs u otros medios de comunicación sin mi permiso explícito.
© Todos los derechos reservados.

Thanks for the visit, comments, awards, invitations and favorites.

Please don't use this image on websites, blogs or other media without my explicit permission.
© All rights reserved






dissabte, 16 d’agost de 2014

EMPORIAE, EL CAMÍ DE ROMA

El passat diumenge dia 27 de juliol de 2014, vaig presencià un dels molts espectacles que organitza l'empresa DRAKONIA, és va dur a terme dins de les Ruïnes d'Empúries.

Història:

Empúries fou una antiga colònia grega i romana a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est del contemporani municipi de l'Escala, concretament al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom. S'estén des de l'antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar l'antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l'Escala platja del Rec del Molí. L'espai és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'excavació arqueològica de major durada a Catalunya. Actualment, les ruïnes són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d'un parc arqueològic. Al seu recinte hi ha l'antic convent de Santa Maria de Gràcia d'Empúries pràcticament reconstruït durant la dècada de 1910 que allotja el Museu monogràfic.


ANEM A L'ESPECTACLE:


Aquest show tracte del Circ Romà d'Emporiae!! com bé diuen ells un espectacle trepidant amb una història captivadora, plena de sorpreses i emocions fortes!!.

La veritat és que, s'hem va fer curt, jo que estava fen fotografies volia més i això que l'espectacle dura una hora i mitja.

L'espectacle té lloc en un circ romà instal·lat especialment per l'ocasió al Jaciment d'Empúries. Té cabuda per a 2500 persones i disposa d'una arena de 65 metres de llargada per 40 metres d'amplada.

A l'espectacle hi van participar més de 30 artistes (genets, aurigues, actors-especialistes, ballarines) 14 cavalls, 4 carruatges romans i un gran nombre de figurants.

La història comença quan el cònsol Catò havia arribat a Empúries per eradicar la revolta de les tribus indiketes de la zona. Per a celebrar la seva arribada i demostrar la seva supremacia, el cònsol ha organitzat uns jocs que seran recordats durant anys. Però no només això, sinó que també ha reptat al gran cabdill indiketa d'Empúries a presentar-se als jocs si no vol que els indiketes capturats per les legions romanes siguin aniquilats cruelment pels gladiadors a la mateixa arena del Circ.  

Aquí us deixo algunes imatges de l'espectacle:




































































Gràcies per la visita.
Si us plau no utilitzi aquestes imatges en la seva web, blogs o altres mitjans de comunicació sense permís explícit.
© Tots els drets reservats.


Gracias por la visita.
Por favor, no use estas imagenes en su web, blog u otros medios de comunicación sin mi permiso explícito.
© Todos los derechos reservados.

Thanks for the visit, comments, awards, invitations and favorites.
Please don't use this images on websites, blogs or other media without my explicit permission.
© All rights reserved.